FONTS DE LA  RIBAGORÇA

Capital de l'Alta Ribagorça, és rica en patrimoni cultural i natural. El Pont de Suert vol dir “Pont de Pont” i això és el que ens trobem dins del municipi, un seguit de ponts que us faran gaudir de diferents itineraris de passeig al llarg del pas de la Noguera Ribagorçana.

Situada estratègicament, facilita l'apropament a punts de la geografia muntanyenca catalana, aragonesa i francesa: la Vall de Boí, la Vall de Barravés, la Vall de Llevata, la Vall Fosca, la Val d'Aran, la Vall de Benasc i la d'Isàvena.

La indústria hidroelèctrica ha estat des de mitjans del segle XX el factor de desenvolupament econòmic ribagorçà i les centrals contribueixen a l'augment de la població en aquesta zona de muntanya.

 

El passeig pel barri històric descriu l'empremta del pas del temps. D'època medieval el formen la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l'Escú, el d'Avall, El Palau Abacial i l'Església Vella dedicada a l'Assumpció i que, avui per avui, alberga la Col·lecció d'Art Sacre de la Ribagorça.

L'Església Nova dedicada a l'Assumpció data de l'any 1955, és la parada obligada per la seva característica estructura diferent i impactant en el nostre Pirineu. Els esports de muntanya, d'aigua dolça, els espais d'interès natural, el Centre de Fauna, la ruta de la fauna de Montiberri, els miradors i el romànic del s. XI-XIII fan del Pont de Suert un bon lloc de visita.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Pont de Suert té els seus límits meridionals cap a les solitàries cingleres de la serra de Sant Gervàs, al Prepirineu, i cap al nord arriba fins al Corronco de Durro i al cim del Cap dels Vedats d'Erta, en plena serralada pirinenca. Tant des del punt de vista botànic, zoològic i geològic, com paisatgístic, la diversitat és molt gran i l'estat de conservació dels espais molt bo. Fets capaços d'engrescar el naturalista i l'especialista en diferents camps.

 

A Sant Gervàs i Escales, els alzinars ens anuncien una vegetació mediterrània i, als límits del nord, només hi ha pastures alpines. Enmig, boscos de roures, faigs, avets i pins negres d'alta muntanya. A les cingleres càlides de Sant Gervàs al maig hi floreix la corona de rei de forma espectacular. La rosella alpina no ho fa fins ben entrat el juliol als voltants del Corronco de Durro, al nord.

La diversitat geològica no es queda enrere, i els voltants del Pont de Suert constitueixen una escola de pràctiques per a geòlegs reconeguda en moltes universitats europees.